"Des de la plena vigència del Reglament, les reclamacions han crescut un 35%"

"Serem severs amb qui incompleixi i comprensius amb qui dediqui mitjans"

S'han complert sis mesos des que el Reglament General de Protecció de Dades desplegués tots els seus efectes. La nova normativa ha causat molts i molt profunds maldecaps en les empreses espanyoles que, sota l'amenaça de multes de fins a 20 milions d'euros, han hagut de renovar consentiments i adaptar els seus processos de tractament de dades. A la regulació europea cal sumar ja la nova llei orgànica, a la qual el Senat va donar el vistiplau definitiu fa uns dies. La directora de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), Mar Espanya, fa balanç en CincoDías de l'any que ha revolucionat la privadesa.

P. Quin és el grau d'implantació de la nova normativa en l'empresa espanyola?

R. És una mica aviat per valorar, però sí puc donar algunes dades. Se'ns ha comunicat ja la designació de gairebé 22.000 delegats de protecció de dades (DPO) entre el sector públic (3.365) i el privat (18.555). A més, les reclamacions han augmentat un 35% des del 25 de maig. La meva sensació és que el grau de coneixement de la normativa és alt, però també que existeix certa distorsió de les noves exigències. En molts casos es diu “això no puc fer-ho per la nova regulació”, atribuint a l'Agencia interpretacions que no ha donat.

P. Quines matèries estan suscitant més reclamacions?

R. El sector que segueix tenint més reclamacions (incoació de procediments sancionadors) és el de telecomunicacions. Veurem com evoluciona, però el que sí detectem és que el creixement dels qui reclamen és constant. És a dir, no és solament el subidón dels dos mesos posteriors al 25-M.

P. L'adaptació a la normativa ha suposat un gran esforç per a les pimes. Què tal estan duent a terme aquest procés?

R. En l'Agència ens preocupa molt el teixit empresarial espanyol. Volem ajudar a la seva digitalització i a dotar-ho de força, no a afeblir-ho perquè hem d'imposar multes per incompliments. En aquest camí hem d'anar de la mà amb les Cambres de comerç i Cepyme per arribar fins a l'última empresa i l'últim autònom d'aquest país. No obstant això, sóc conscient que de vegades arriba més directament a ells el gestor o el consultor, i jo no puc garantir que ells estiguin donant la informació adequada de les obligacions i el marge de flexibilitat que té una pime.

P. Segueixen detectant casos de frau d'assessories de privadesa a cost zero?

R. Sí; de fet, en alguns casos es fan passar per l'AEPD. Fa uns dies ens va arribar una denúncia contra una empresa que estava utilitzant el nostre logo per oferir assessorament. Estem treballant amb altres organismes del sector públic per abordar aquest problema coordinadament i des d'una perspectiva integral. De moment, hem aconseguit que es modifiqui la Llei de Competència Deslleial perquè es qualifiquin com a pràctiques abusives i una actuació així sigui punible.

P. S'espera amb interès l'aplicació del nou règim sancionador, amb multes fins als 20 milions d'euros...

R. Estem treballant en el Comitè Europeu de Protecció de Dades per establir criteris comuns per valorar la graduació tan àmplia que dóna el reglament. Anirem creant nostra pròpia doctrina caso a cas. El que sí puc anunciar és que ja tenim damunt de la taula l'esborrany d'alguna resolució sancionadora i que, en unes setmanes, farem públiques les primeres multes fixades ja amb la nova normativa.

P. Li preocupa que la justícia esmeni els criteris sancionadors de l'Agència?

R. Fins ara les nostres sancions ja han tingut supervisió jurisdiccional. El nou règim normatiu i sancionador és molt més obert i ens dóna una forqueta més àmplia: de zero a vint milions d'euros. Seran, d'una banda, els tribunals nacionals, a través de l'Audiència, i, per un altre, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), si el cas és transfronterer, els qui vagin harmonitzant els criteris d'aplicació en cas que s'impugni la multa. Però això ho anirem veient d'aquí a uns anys. Ara mateix, anem a aplicar la normativa amb sentit comú i tenint en compte els atenuants i agreujants que concorrin en cada cas.

P. Passar d'un model de llista taxada d'obligacions a un d'autorregulació no és senzill. Seran comprensius?

R. No podem donar un xec en blanc a ningú, però posaré un exemple. Hem rebut més de 300 notificacions de bretxes de seguretat i, d'elles, menys de 10 han suposat actuacions de recerca en la Inspecció. El que puc dir és que serem molt severs amb els incompliments greus de la normativa, però també comprensius en funció dels mitjans personals i materials que hagi dedicat l'organització i el tipus d'infracció comesa. Però no puc avançar res més.

P. Quin és el grau d'adaptació de les Administracions públiques a la normativa?

R. Bona pregunta. Aquí també estem deixant-nos la pell. Hem tingut ja la segona reunió amb els DPO dels ministeris per poder resoldre els seus dubtes i a les comunitats autònomes els estic insistint en la importància de la figura del delegat. Però l'àmbit que més em preocupa és el local. En els municipis de menys de 20.000 habitants, són les diputacions les que han de donar els serveis tècnics i els mitjans, i entenem que els secretaris municipals no poden assumir les funcions del DPO perquè serien jutge i part.

P. Entenc, per tant, que l'Administració va una mica retardada...

R. Per poder fer aquesta valoració hauria de tenir un inspector en cada organisme públic... i hi ha 20.000 en aquest país.

P. La nova llei orgànica modifica el sistema d'elecció de la presidència de l'Agència (canvia la denominació) i, a més, crea un consell consultiu amb càrrecs. Es reforça o s'afebleix la independència de l'organisme?

R. Tots els directors de l'Agència han actuat amb independència. I, per descomptat, jo també. El nou model incorpora a un adjunt a la presidència que surt de la mateixa llista de candidats. Aquest punt crec que pot generar alguna dificultat en el dia a dia. Al seu moment vaig plantejar que seria important que l'adjunt no tingués funcions en l'àmbit d'actuació de la Sotsdirecció General de la Inspecció, que és l'eix clar de la independència de l'Agència, perquè és on es tramiten les denúncies, i això es va excloure expressament en la llei.

P. Explica l'Agència amb mitjans suficients per realitzar la seva labor?

R. Ara mateix tenim menys pressupost que fa deu anys. El d'aquest any és de 14,2 milions i el de 2010 va ser de 15,4. Hem plantejat al Ministeri d'Hisenda una pujada del 10% consolidat en aquest any i un altre 10% addicional pel qual ve. Necessitem, per exemple, poder contractar personal eventual, perquè hi ha un tipus de professional especialitzat que prové de les empreses i no de l'àmbit de la funció pública. Això implica una despesa. El 10% és un creixement molt discret pel que ens cau damunt. Espero i confio que el ministeri atengui la nostra proposta, perquè jo no puc garantir la nostra independència si no tinc els mitjans personals i materials per poder atendre les reclamacions.

Font: cincodias