Acceso área privada colegiados


Introduzca sus datos de acceso:


¿Ha olvidado su contraseña?

MENÚ
INFORMACIÓN DE SEDES

Noticias y actualidad


Acadèmics, advocats i procuradors reclamen que s'impulsi la figura de l'agent d'execució de sentències

Notícies Jurídiques


22 MAR 2018


Durant dos dies experts en economia i en Administració de Justícia han analitzat la lentitud del sistema judicial ha participat a l'I Congrés sobre Economia i Justícia, organitzat a Barcelona pel Consell de Col·legis de Procuradors de Catalunya, el Col·legi de Procuradors de Barcelona i el Consell General de Procuradors d'Espanya, per aportar possibles solucions per fer front a la ineficiència i la lentitud del sistema judicial.


Els procuradors dels tribunals porten prop de 20 anys reclamant que se'ls permeti assumir l'execució de les sentències judicials. Gens nou aquí. Ara, no obstant això, disposen de nombres i estadístiques que demostren que aquesta tasca es realitza de manera ineficient, ja que, a Catalunya, per exemple, es recupera solament el 21,8% de l'import econòmic pendent de cobra i el termini mitjà del procés per recuperar els imports és d'1 any i 9 mesos.


Una milionada als llimbs


En el 2013, sempre segons l'informe, la quantitat d'execucions pendents a Catalunya ascendia a 6.580 milions d'euros (el 76% pertanyen a assumptes hipotecaris), el 3,4% del PIB de la comunitat autònoma. A la fi del 2016 solament s'havia recuperat el 21,8% d'aquesta quantitat. Això significa que 5.146 milions d'euros no han acabat a les mans que el jutge havia estipulat.


Juan Carlos Estévez, president del CGPE, explica a aquest diari que aquesta és una situació "insostenible", i recorda que molts països disposen d'una figura, l'agent d'execució, que s'encarrega exclusivament d'aquesta tasca. A Espanya són els propis jutjats els que assumeixen aquest treball, com si no tinguessin ja suficient treball. "Una sentència al teu favor és una bona notícia, però ho és encara més quan de debò cobres el que se't deu, i és aquí on detectem un dèficit terrible", sosté el màxim responsable de la Procura al nostre país. "L'única professió capacitada -contínua- és la de procurador". És lògic que Estévez defensa al seu gremi. L'informe, que recorda que Espanya és l'únic país de la Unió Europea en el qual els jutges són els responsables del procés d'execució, opina d'igual manera: "Els procuradors dels tribunals es troben, pels seus coneixements, formació i capacitat, en una bona situació per convertir-se en els agents d'execució a l'estil, per exemple, dels 'huissiers' de justícia francesos".



Per la seva banda, Ignacio López Chocarro, president del consell que aglutina els col·legis de procuradors catalans, reclama la "unió de tots els operadors jurídics per exposar aquesta situació fins al final". En la seva opinió, "s'han acabat els complexos" i és moment de "voler, creure i crear". “No podem seguir amb aquesta situació 10 anys més. Hem d'unir-nos tots els operadors jurídics i hem d'exposar aquesta situació fins al final”. "Els procuradors no tenim por a competir amb l'administració de Justícia amb l'execució de les sentències", sentència. Per això, al tancament del congrés que ha qualificat de "punt i aparti en la professió", ha instat a "comunicar bé a la societat la magnitud del problema. “Tenim un problema en la ineficiència de l'execució civil de sentències d'una magnitud considerable que solament va creixent i creixent”.


En paraules del catedràtic de Dret Processal de la UAB, Manuel J. Cachón, “si hi ha voluntat política” només serien necessaris uns “retocs en la Llei d'Enjudiciament Civil (LEC)” amb la finalitat d'atorgar les competències als procuradors en execució.


Per a aquest jurista el CGPE o els col·legis de procuradors podrien convertir-se en entitats especialitzades en la subhasta de béns. I si el procurador es converteix en agent de l'execució hauria de poder posar-se en contacte amb el deutor per complir la resolució a través de la mediació.


Des del seu punt de vista, la intervenció del procurador com a agent de l'execució s'ha d'efectuar amb prudència: ajudaria a descarregar treball a la Adm. de Justícia i el procurador tindria una doble condició de professional liberal i agent de l'autoritat (per a embargaments, actes, etc.) En aquest sentit, Ivana Borzová, que és membre de la Comissió Europea per a l'Eficiència de la Justícia (CEPEJ), va ressaltar que la tendència dels països europeus és que l'execució de sentències sigui assumida per operadors privats o amb fórmules públic-privades.



Per la seva banda, l'economista del Banc d'Espanya, Juan S. Mora-Sanguinetti va destacar en la seva intervenció una execució de sentències més eficaç permetria incrementar el nombre d'habitatges disponibles per a lloguer en ciutats com Barcelona i Madrid i també la disponibilitat de crèdit per als ciutadans.


La lentitud beneficia al deutor


En el seu torn de paraula Carmen Vargas Pérez, catedràtica de la Universitat Complutense de Madrid, va afirmar que el 88 per cent dels empresaris denuncien el mal funcionament dels jutjats i alerten de les conseqüències econòmiques. També va reclamar major formació econòmica per als jutges i una informació més clara per als ciutadans implicats en un procés judicial sobre les possibilitats de la mediació per arribar a acords.


Des del seu punt de vista Vargas va constatar amb dades de diversos països que la ineficàcia en la resolució d'execucions de sentències perjudica greument a les inversions. Això genera inseguretat jurídica, fins al punt que als deutors els surt rendible no paga.


Més enllà de la creació d'un agent d'execucions, el catedràtic d'Economia Aplicada de la UB, Jordi Suriñach, va destacar que també s'haurien de reformar procediments d'execució a fi d'agilitar-los amb diverses accions com aquestes: millorar la informació que reben els afectats, establir un termini raonable per realitzar el procés.


Altres mesures que Suriñach proposa passen per reduir els passos i la burocràcia necessària, augmentar la utilització d'instruments digitals, limitar els costos de tot el procés o crear tribunals especialitzats en execucions, tal com ja existeixen a França, Itàlia i Portugal.


Va ser Françoise Andrieux, presidenta de la Union Internationale donis Huissiers de Justice, imparteix la conferència dedicada a l'execució civil a França i al paper que en aquesta tenen els Huissiers, una figura de referència per als procuradors. Va destacar que “l'alta formació jurídica i l'alt grau de responsabilitat dels Huissiers de Justice, així com l'evolució de la professió al llarg dels segles, és una garantia d'eficàcia en l'execució civil a França”. Aquestes jornades han reunit a més de 300 congressistes, que han pogut assistir a conferències i taules rodones de ponents nacionals i internacionals experts en economia i justícia, com són Mª Eugènia Gai, degana del ICAB, Luis Rodríguez, magistrat de l'Audiència Provincial de Barcelona, Françoise Andrieux, presidenta de la Union Internationale donis Huissiers de Justice.


Al costat d'ells Rosa Anna Castillo, directora general de Modernització de l'Administració de Justícia de la Generalitat, Juan S. Mora-Sanguinetti, economista sènior del Banc d'Espanya – Eurosystem, Carmen Vargas, professora de Microeconomia en el Departament d'Economia Aplicada, Pública i política de la Universitat Complutense de Madrid, Joan Picó, catedràtic de Dret processal de la UPF o Luis Ignacio Ortega, vicepresident de la Union Internacionale donis Huissiers de Justice.

Impacte econòmic

Estévez lamenta que cap govern hagi fet el pas de dotar a la Procura d'aquesta competència. "Hem tingut oportunitats d'aconseguir la meta, però el legislador, sigui del partit que sigui, és molt tímid en aquests avanços. El ministre Catalá, no obstant això, és un convençut de la relació entre economia i Justícia". El president del CGPE recorda que la fortuna congelada en els jutjats "és uns diners que no circula i que no tributa". De tornada a l'informe, això té una traducció numèrica: "Per cada milió d'euros que es pogués recuperar, es facturarien a Catalunya 687.248 euros més, el PIB s'incrementaria en gairebé 350.000 euros, es generarien 133.006 euros més de rendes fiscals i es contribuiria a generar cinc llocs de treball a jornada completa".

Pel que relata el màxim representant dels procuradors espanyols, el problema bascula més entre el polític que entre el tècnic i el judicial. Estévez assegura que parlar de noves competències "posa en alerta a altres professions", i això fa que els sindicats creen que, en aquest cas, es podrien veure afectats funcionaris de l'administració de Justícia. Nega la major: "S'aconseguiria alleujar a la Justícia, de manera que els processos també s'agilitarien". Un pla en el qual tots semblen guanyar.

El també director del Laboratori d'Economia Aplicada AQR-*Lab ha desgranat el contingut d'un estudi que ha elaborat al costat de la Cambra de Comerç i que llança conclusions inquietants. Aquí va una: "El llarg procés fins a l'execució efectiva de la sentència genera un risc i uns costos addicionals que poden ser molt importants per a les empreses i els particulars afectats".


Font: El periódico y Confilegal


últimas noticias

Mutualistes, sí que es pot: Una jutgessa concedeix a una procuradora de 74 anys una pensió malgrat no arribar al mínim cotitzat

23 ABR 2024

La titular del Jutjat social 8 de Santa Cruz de Tenerife suma al RETA les aportacions de la professional a la ...


LexNET es renova amb una versió més senzilla, accessible i atractiva per als seus usuaris

23 ABR 2024

L'aplicació APPLexNET permet visualitzar notificacions i trasllats de còpies pendents de ...


DESPLEGAMENT DELS JUDICIS TELEMÀTICS

02 ABR 2024


mostrar todas las noticias

NOTICIAS Y ACTUALIDAD



VIA ALEMANIA, 5, Edificio Juzgados
07003, PALMA DE MALLORCA, ILLES BALEARS


Tel. 0034 971 723 912 · 0034 971 723 913

BÚSQUEDA DE INFORMACIÓN

CONTACTO / INFORMACIÓN LEGAL

© 2024 · Todos los derechos reservados a www.procuradoresdebaleares.es - Diseño Web y desarrollo Webstyle

Utilizamos cookies propias y de terceros para realizar el análisis de navegación de los usuarios y mejorar nuestros servicios. Si continuas navegando, consideramos que acepta su uso. Puedes obtener más información y configurar tus preferencias aquí. Configurar Cookies - Política de privacidad.

SEDES MALLORCA


 Ciudad de Palma

 Vía Alemania, 5- semisótano

 Tel. 971 723 912 / Fax 971 715 941


 Travessa d’en Ballester, 20

 Tel. 971 425 111 / Fax 971 710 349

 Inca

 c/ Pureza, 72

 Tel/Fax 971 883 883

 Manacor

 Pza. Creu Font i Roig, s/n

 Tel/Fax 971 554 452

SEDE MENORCA


 C/ Antoni Juan Alemany, 4

 Tel/Fax 971 351 557

SEDE IBIZA


 C/San Cristòfol,s/n (Edif. CETIS)

 Tel/Fax 971 315 475