El reial decret llei 6/2023 preveu que els telejuicios siguin l'opció majoritària a partir del pròxim 20 de març

El passat 10 de gener el Congrés dels Diputats va convalidar el Reial decret llei 6/2023 de 19 de desembre. Una norma que inclou un ampli paquet de mesures per a la transformació digital i processal de l'Administració de Justícia. Si bé la majoria dels operadors jurídics, consultats per CincoDías, valoren positivament aquesta regulació com un pas imprescindible per a la necessària digitalització de la justícia, també critiquen que no se'ls donés veu en tramitar la reforma mitjançant decret llei.

Això sí, els professionals del sector adverteixen que caldrà esperar a l'aplicació pràctica de les reformes que introdueix el text legal per a avaluar la seva eficàcia, i destaquen com una de les principals barreres per al seu èxit el desigual desenvolupament digital entre comunitats autònomes i la falta d'interacció entre els seus sistemes de gestió processal. Un problema que la pròpia norma ha previst establint un termini de cinc anys per a garantir la interoperabilitat entre els sistemes al servei de l'Administració de Justícia.

Una altra de les queixes més repetides pels qui treballen en Justícia és que aquesta llei no vagi acompanyada del desplegament de recursos que requereix. “La sobrecàrrega en l'Administració de Justícia es deu al fet que hi ha moltíssims plets per a pocs jutges, aquest problema necessita una inversió contundent dirigida, en primer lloc, a augmentar les places de jutges”, assenyala Fernando Portillo, president de Fòrum Judicial Independent i magistrat titular del Jutjat contenciós administratiu número 3 de Melilla.

Un dels aspectes d'aquesta reforma que més controvèrsia ha suscitat entre els operadors jurídics és l'extensió dels judicis telemàtics, és a dir, que deixin de ser l'excepció i passin a ser la norma enfront dels presencials. El decret llei preveu que els telejuicios siguin l'opció majoritària a partir del pròxim 20 de març, és a dir, tan sols tres mesos després de la publicació oficial del text.

Deficiències tècniques
No obstant això, molts opinen que la Justícia espanyola no està preparada perquè els judicis telemàtics es converteixin en la norma. Entre ells, Carlos Javier Galán, magistrat titular del jutjat social número 14 de Sevilla, que opina que “no és de rebut” que es pretengui generalitzar el caràcter telemàtic de les actuacions judicials mantenint aplicacions tan rudimentàries com les actuals que no estan adaptades a les circumstàncies que constitueixen un acte judicial. El magistrat sap del que parla perquè, segons destaca, ha realitzat centenars de judicis telemàtics i entre 2020 i 2022 pràcticament el 50% dels judicis que va celebrar van comptar amb la intervenció a distància d'algun dels representants processals de les parts. Galà reconeix que durant la pandèmia van ser una solució per a una situació excepcional, però considera que van tirar endavant gràcies a “la bona voluntat de tots” i no tant per les eines amb les quals se'ls va dotar.

Amparo Salom, magistrada del Jutjat de Primera Instància número 3 de Torrent, corrobora que la compareixença per via telemàtica és una realitat molt habitual en els jutjats gràcies a l'avanç que va tenir durant la pandèmia i a la labor i esforç realitzada pels cossos d'auxili judicial. Però reclama més mitjans. “Necessitem millors sistemes d'àudio i imatge, perquè a vegades, fas veritables actes de fe per no suspendre el judici, encara que l'audició sigui un desastre, per exemple”, exposa. “També seria necessari un tècnic presencial en les seus judicials”, afegeix.

La manca de mitjans i instruments tècnics per a realitzar judicis telemàtics és un dels principals obstacles per als jutges. Referent a això, el secretari d'Estat de Justícia, Manuel Olmedo, ha assegurat a aquest mitjà que ja s'està posant remei a aquesta situació, i que, tant el Ministeri com les Administracions Públiques amb competències, han invertit els fons europeus en la millora d'equips i sistemes de videoconferència. Olmedo confirma a més que s'estan fent passos definitius cap a la interoperabilitat dels sistemes.

Garanties processals
Per a Jorge Punset Fernández, magistrat del contenciós-administratiu i jutge degà d'Oviedo, el perill fonamental de la generalització dels judicis telemàtics és que “si no estan adequadament regulats i tècnicament assegurats, es pugui produir una ruptura de les garanties processals i del dret a la tutela judicial efectiva”. Entre aquestes garanties estan la publicitat del judici, el dret de defensa o la contradicció, però també la immediació, és a dir, el contacte directe entre el tribunal i els qui participen en el judici.

“L'explicació directa davant els tribunals és garantia de veracitat i coneixement directe. La immediació és una garantia a la qual no ha de renunciar-se”, defensa Edmundo Rodríguez, magistrat de l'Audiència Provincial de Bizkaia i integrant del secretariat de Jutgesses i Jutges per a la Democràcia. Una cosa en la qual coincideix Laura Cristina Morell, magistrada social i membre del comitè executiu nacional de l'Associació Professional de la Magistratura, que afegeix que amb els judicis a distància també es perd la litúrgia pròpia del sistema de justícia. “Per al ciutadà és el procediment de la seva vida i els judicis telemàtics poden fer una impressió de falta de serietat”, afirma.

Videoconferència
No obstant això, no tot són inconvenients, els magistrats consultats convenen que la possibilitat de comparèixer davant el tribunal a través de videoconferència és molt positiva per a determinades actuacions judicials, entre altres motius, perquè redueix costos de desplaçament innecessaris. Mª Isabel Llambés, magistrada del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 4 de Vila-real creu que l'ús de la videoconferència és apropiat, per exemple, per a realitzar audiències prèvies, resoldre qüestions processals, per a la declaració d'un testimoni o un perit que viu a centenars de quilòmetres de la seu judicial, o la d'un investigat en el propi centre penitenciari.

En el costat oposat, la magistrada considera que hi ha moltes matèries, especialment sensibles, com els judicis de família, les instruccions penals, o les declaracions de víctimes, en les quals resulta fonamental la immediació i el contacte directe amb la persona que està declarant.

Per part seva, Álvaro Perea, lletrat de l'Administració de Justícia, no entén per què hi ha tanta desconfiança cap als judicis telemàtics. “Depèn de l'ordre jurisdiccional i de la tipologia d'actuació processal, però, a grans trets, la justícia telemàtica a Espanya ha tingut bon acolliment i, per exemple, en el cas dels jutjats especialitzats en clàusules abusives ha permès agilitzar notablement els processos que es trobaven en tràmit”, afirma. A més, Perea es mostra convençut que els defectes tècnics de les aplicacions no són tants i que “només fa falta un mínim de compromís”.

Decisió del jutge
Des del ministeri insisteixen que el propòsit és que la via telemàtica s'utilitzi en aquelles actuacions judicials en les quals suposi un benefici per a les parts i per a la tramitació del procediment, garantint sempre el principi d'immediació i de defensa. Així mateix, el secretari d'Estat de Justícia puntualitza que, en tot cas, és decisió del jutge o magistrat, o del lletrat de l'Administració de Justícia, o del membre del Ministeri Fiscal, decidir raonadament que algun intervinent comparegui de manera presencial.

En la majoria dels casos, per tant, amb major o menor necessitat de justificació depenent de la matèria concreta, continuarà sent el jutge qui decideixi si accepta o no que una determinada actuació judicial es faci per via telemàtica davant la sol·licitud de les parts. En conseqüència, és molt possible que els jutges i tribunals no incrementin, almenys a curt termini, el nombre d'actuacions telemàtiques que realitzen.

QUÈ OPINEN ADVOCATS I FISCALS
Millora el servei públic. Victoria Ortega, presidenta del Consell General de l'Advocacia Espanyola, considera que els judicis telemàtics poden contribuir de manera decisiva a millorar l'eficiència en la distribució del temps dels professionals de l'advocacia. En la seva opinió, són una eina per a millorar el servei públic, però adverteix que “el perill és que generalitzem aquest tipus d'actuacions telemàtiques sense parar-nos a pensar on de veritat contribueixen a millorar l'eficiència del sistema”.

Conciliació. Per a l'advocat sevillà multidisciplinari, Daniel Sánchez, el gran avantatge és que dona la possibilitat de conciliar vida laboral i familiar als advocats, als justiciables i als altres operadors jurídics. La seva experiència en judicis telemàtics ha estat molt bona perquè destaca que sempre s'ha garantit, pels jutges el dret de defensa, de contradicció i d'immediació.

Estalvi de temps i costos. Els principals avantatges per a Delia Rodríguez, CEO de Vestalia Advocats de Família, són l'estalvi de temps i costos per a professionals, testimonis i clients en desplaçaments, la possibilitat d'estendre els serveis a altres províncies sense despesa per al client i l'agilitat en la gestió de determinats actes processals. No obstant això, l'advocada opina que la via telemàtica no ha d'emprar-se de manera genèrica, ja que, per exemple, en dret de família, la immediació resulta transcendental, especialment quan hi ha menors implicats.

Minvament el principi d'immediació. Des de l'Associació de Fiscals, la seva presidenta Cristina Dexeus, avisa que en cap cas la visualització de declaracions en una pantalla, amb una imatge i so sense un estàndard mínim de qualitat, pot equiparar-se totalment a la presencialitat física. Per a ella la clau per a decidir si s'opta o no per la via telemàtica és analitzar quines garanties ofereix i si per al jutge és necessari tenir contacte directe per a valorar el cas.

Evita desplaçaments. El president de l'Associació Professional de Fiscals, Miguel Pallarés, reconeix que, a Canàries, on ell exerceix, s'usa molt la via telemàtica en els judicis per a declaracions de perits o testimonis de fora que, d'una altra forma, haurien de desplaçar-se a les illes amb el cost que això suposa.

Font: cincodias-el pais