Accés àrea privada col·legiats


Introdueixi les seves dades d'accés:


Ha oblidat la seva contrasenya?

MENÚ
INFORMACIÓ DE SEUS

Notícies i actualitat


Jutjats analògics vs. delinqüents digitals

Notícies Jurídiques


18 MAR 2019


En 2017, Espanya va sofrir 122.000 ciberatacs, i en 2014 només es van produir 18.000

Les oportunitats que brinden les noves tecnologies en mans dels criminals s'han convertit en un gran desafiament per als tribunals, que no poden competir amb la velocitat i els mitjans amb els quals disposa una ciberdelinqüència cada vegada més sofisticada i globalitzada. La realitat dels jutjats, en els quals encara s'amunteguen els expedients en paper, i una legislació pensada per a l'era analògica, minen l'eficàcia del combat de les noves formes de criminalitat. “Els delinqüents estan en el segle XXI i la justícia, en el XIX”, retrata Juan Gonzalo Ospina, advocat penalista i soci de Ospina Advocats. Opinió que comparteixen els que, dia a dia, veuen com la lenta tramitació dels procediments judicials afavoreix la destrucció de proves i facilita la impunitat.

L'activitat delictiva en internet és àmplia i està en contínua reinvenció. Se suplanten identitats, s'assalten sistemes informàtics o es blanqueja diners. Altres malifetes molt de moda són les estafes en la xarxa, les xarxes de zombis i els enregistradors de teclat, el hacking, el cracking, el phishing, el frau amb targetes de crèdit o l'espionatge. A això cal afegir el fenomen de l'encriptació, la computació en el núvol o la intel·ligència artificial. Està preparat per a combatre tot això el sistema judicial?

El problema no és menor, perquè aquests casos són cada vegada més nombrosos en els jutjats del nostre país. Més encara quan un dels objectius principals de la nostra justícia és rescabalar aquests danys, i moltes vegades és pràcticament impossible.

Segons Moisès Barrio, lletrat del Consell d'Estat i autor del llibre Delictes 2.0, l'impacte econòmic dels il·lícits relacionats amb internet va ser del 0,8% del PIB mundial. A Espanya, explica, hem passat d'uns 18.000 ciberatacs en 2014 a més de 122.000 en 2017, dels quals el 95% va afectar empreses i ciutadans. Per això, l'expert incideix en la importància de les seves conseqüències i de posar-li fre. “L'impacte econòmic del ciberdelicte supera al narcotràfic”, assevera.

Per part seva, Ospina posa el focus en la Llei d'Enjudiciament Criminal, que data de 1882, ja que produeix disfuncionalidades per a les víctimes i enforteix la impunitat del delinqüent. Al seu judici, reformes com la de 2015 per a enfortir la recerca d'aquests il·lícits, “no valen de res perquè els mecanismes per a salvaguardar als ciutadans del delicte arriben tard”. El motiu? “Un mecanisme de denúncia arcaic”, explica l'advocat.

Quan una persona s'ha adonat que han suplantat la seva identitat a través d'una xarxa social, o ha estat estafada, acudeix al seu advocat i est ha d'interposar una denúncia a través de l'Oficina d'Atenció al Ciutadà (OAC) en qualsevol comissaria. En tramitar-la, es remet al jutjat, però fins que un jutge emet una ordre de bloqueig d'imatges íntimes o de tancament de pàgines web poden passar tres o quatre mesos. “Per a la víctima és trista, decebedora i frustrant que es vulneri un dret fonamental de forma tan flagrant per una llei tan antiga i que ningú millora”, critica Ospina. Fins i tot, reconeix que moltes vegades és més fàcil obtenir una resposta més eficaç per part de les pròpies empreses de les xarxes socials que per la justícia espanyola.

El lletrat proposa que es faciliti a l'advocat denunciar el cas directament en una unitat de policia judicial especialitzada per a evitar la impunitat del delicte. “Quan el cas arriba davant el jutge, els diners de l'estafa per internet està ja a Hong Kong, Panamà o Suïssa”, declara. Així, la lentitud dels procediments provoca que es percebi al nostre país com un lloc idoni per a delinquir i es degradi la imatge de la nostra justícia: “Gràcies als mecanismes de recerca del delicte, està tot pagat”.


La prova tecnològica

Per als advocats, aconseguir que es validi com a prova, per exemple, un pantallazo de WhatsApp quan s'ha suplantat la identitat del seu client i demostrar-lo, és moltes vegades una odissea. Per a això, el lletrat ha de demanar-la a una brigada de delictes informàtics de la policia judicial i l'ha d'aprovar el jutge: “En el 90% dels casos no els acorda, llavors aportem imatges de WhatsApp o informes de part que poden posteriorment ser impugnats en el judici oral per la seva falsedat o inidoneidad i els delinqüents queden impunes”. “Hi ha innocents a la presó per la limitació de la prova”, declara.

Una altra de les opcions és comptar amb un perit informàtic en el procés; un expert en enginyeria informàtica que sap del que parla i del criteri de la qual els jutges es fien molt. “En presentar un informe tan tècnic, els magistrats no ho qüestionen”, afirma Cristina Carrascosa, of counsel en Pinsent Masons.

No obstant això, optar per aquesta via encareix molt el procediment, però és una alternativa a la qual s'està obligant a acudir als advocats si volen garantir al seu client una acusació o una defensa de qualitat, donada la dificultat que les proves digitals siguin acceptades per la via ordinària. “És una justícia per a rics, perquè contractar a un perit informàtic costa de 500 a 3.000 euros, més els honoraris de l'advocat”, adverteix Ospina. Alhora, denúncia que, en la pràctica, “la justícia no és igual per a tots, ja que depèn de l'advocat que et defensi i dels recursos econòmics que tinguis per a defensar-te”.


Formació dels jutges

Per part seva, Carrascosa posa en dubte l'actualització formativa dels jutges per a entendre la realitat digital. “És possible que la judicatura no estigui actualitzant-se al nivell que deuria com a magistrats que són. Per exemple, si li canvien la normativa fiscal cada any, sí que la hi saben; però si acudeixes amb un problema d'un virus informàtic en un contracte intel·ligent, no tenen ni idea del que parles”, assevera.

Per a l'advocada, el desafiament principal del contrast entre una justícia tradicional i la delinqüència digital és garantir que qui hagi comès un delicte, el pagui. “Em sembla complicadíssim acabar demandant a la persona que t'infecta el teu ordinador amb un virus, perquè et demanen la recompensa en criptodivisas que no es poden traçar, i potser és un grup de joves des de Rússia”, explica. En aquest punt, detecta a Espanya una espècie de “mandra processal” d'arribar fins al final: “Als EUA això no passa. Com al demandat posa un peu al país, està detingut”.

Per part seva, Moisès Barrio, expert en dret digital, obre la porta a crear un ordre jurisdiccional específic per a lluitar contra la ciberdelinqüència en l'espai virtual. Mentrestant, proposa l'adopció immediata de mesures cautelars “per a evitar la persistència dels efectes del delicte en el ciutadà”. Finalment, recorda que el factor distintiu al qual hem d'optar és “disposar de més mitjans personals i materials, per a la policia judicial i en el ministeri fiscal”, per a així fer front a la ciberdelinqüència.


Instruccions de la Fiscalia

Competència. La Fiscalia General de l'Estat ha emès una nova Circular, la 1/2019, en la qual fixa criteri sobre les mesures d'assegurament de les diligències de recerca tecnològica en la Llei d'Enjudiciament Criminal. En les conclusions, estableix que únicament la fiscalia i la policia judicial estaran legitimades per a instar del jutge instructor mesures de recerca tecnològica. “L'anterior no impedeix que l'acusació particular o popular, a pesar que la llei no els atorga legitimació, proposin al jutge alguna d'aquestes mesures”, afegeix.

Subjecte obligat. La resolució judicial haurà de contenir un requeriment exprés dirigit al subjecte obligat que durà a terme la mesura perquè presti la col·laboració necessària per a la seva execució i guardi secret del contingut de la recerca, sota prevenció d'incórrer en delicte de desobediència.

Nous delictes. Les troballes casuals que es produeixin en l'execució de mesures de recerca tecnològica podran ser utilitzats per a la persecució dels nous delictes que es descobreixin, havent de deduir-se de les actuacions els testimoniatges necessaris per a comprovar la seva legalitat.

Informe. Els fiscals hauran d'extremar les cauteles amb la finalitat que figuri sempre l'informe del ministeri públic amb caràcter previ a l'adopció de qualsevol mesura de recerca tecnològica. Aquest deu ser el “prou expressiu de la legalitat de la mesura”. L'omissió de l'informe previ constituirà una irregularitat processal sense abast constitucional.


Font:cincodias


últimes notícies

Mutualistes, sí que es pot: Una jutgessa concedeix a una procuradora de 74 anys una pensió malgrat no arribar al mínim cotitzat

23 ABR 2024

La titular del Jutjat social 8 de Santa Cruz de Tenerife suma al RETA les aportacions de la professional a la ...


LexNET es renova amb una versió més senzilla, accessible i atractiva per als seus usuaris

23 ABR 2024

L'aplicació APPLexNET permet visualitzar notificacions i trasllats de còpies pendents de ...


DESPLEGAMENT DELS JUDICIS TELEMÀTICS

02 ABR 2024


mostrar totes les notícies

NOTICIES Y ACTUALITAT



VIA ALEMANIA, 5, Edificio Juzgados
07003, PALMA DE MALLORCA, ILLES BALEARS


Tel. 0034 971 723 912 · 0034 971 723 913

CERCA D'INFORMACIÓ

© 2024 · Tots els drets reservats a www.procuradoresdebaleares.es - Diseño Web y desarrollo Webstyle

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerem que accepta el seu ús. Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències aquí. Configurar Cookies - Política de privacitat.

SEDES MALLORCA


 Ciudad de Palma

 Vía Alemania, 5- semisótano

 Tel. 971 723 912 / Fax 971 715 941


 Travessa d’en Ballester, 20

 Tel. 971 425 111 / Fax 971 710 349

 Inca

 c/ Pureza, 72

 Tel/Fax 971 883 883

 Manacor

 Pza. Creu Font i Roig, s/n

 Tel/Fax 971 554 452

SEDE MENORCA


 C/ Antoni Juan Alemany, 4

 Tel/Fax 971 351 557

SEDE IBIZA


 C/San Cristòfol,s/n (Edif. CETIS)

 Tel/Fax 971 315 475