El magistrat Manuel Marchena ha renunciat a presidir el Tribunal Suprem i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), tal com havien pactat el PSOE i el Pàg. La decisió arriba després de l'onada de crítiques per l'evident repartiment del Poder Judicial entre ambdues formacions. Al costat del nom dels 20 vocals del Consell, l'acord entre la ministra de Justícia, Dolores Delgado, i el seu predecessor del PP, Rafael Catalá, havia inclòs sense dissimulo el nom del president.

A més de deixar en l'aire la renovació del CGPJ, la decisió suposa que Marchena seguirà al capdavant de la Sala Penal del Suprem, i per tant presidirà el tribunal que jutjarà el procés i serà el redactor de la sentència. El tribunal de l'1-O mantindrà així la seva composició original, amb el que desapareix l'orientació més progressista que implicava un nou president i la incorporació d'una magistrada associada a la progressista Jutges i Jutgesses per a la Democràcia.

La carta de renúncia de Manuel Marchena.

"Bestreta públicament la meva decidida voluntat de no ser inclòs, per al cas en què així fos considerat, entre els candidats al lloc del president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial", afirma el magistrat en un comunicat datat el dilluns i fet públic avui dimarts a primera hora.

"Mai he concebut l'exercici de la funció jurisdiccional com un instrument al servei d'una o una altra opció política per controlar el desenllaç d'un procés penal", afirma Marchena com una de les primeres "precisions" que vol traslladar a l'opinió pública.

"La meva trajectòria ha estat sempre presidida per la independència com a pressupost de legitimitat de qualsevol decisió jurisdiccional", afirma en un segon punt.

"El dictamen de les resolucions que durant anys ha dictat com a magistrat del Tribunal Suprem -i de forma especial, com a president de la Sala d'Admissió de les causes contra aforats- és la millor mostra que mai he actuat condicionant l'aplicació del dret a l'opció política del querellat o denunciat", afegeix.

Querelles contra aforats

Aquestes referències s'expliquen perquè Marchena presideix el grup de magistrats de la Sala Penal que decideix si s'admeten o no a tràmits les querelles contra polítics aforats. Recentment es va criticar a aquesta Sala d'Admissió que rebutgés la presentada contra el líder del PP, Pablo Casado, pel seu màster. El que deixa caure el magistrat és que també s'han rebutjat querelles, per exemple, contra el líder socialista, Pedro Sánchez, per l'elaboració de la seva tesi, o anteriorment contra responsables de Podemos.

La renúncia de Marchena arriba just després que L'Español difongués uns missatges del portaveu popular en el Senat, Ignacio Cosidó, en els quals explicava que l'acord era favorable al seu partit en el balanç de forces. Afirmava expressament que amb l'elecció de Marchena el PP controlava la Sala Penal del Suprem "per la porta de darrere".

El magistrat també va poder comprovar el dilluns com els jutges i fiscals que van fer vaga van posar al capdavant de les seves reclamacions l'exigència de "una absoluta separació de poders i un CGPJ independent" i que posaven en el punt de mira el pacte PP-PSOE que incloïa el nom de Marchena.

Renovació en l'aire

El succeït deixa en l'aire la renovació del Consell, que s'anava a produir en les properes setmanes. El nom de Marchena per a la Presidència havia estat la peça clau que tancava l'acord PP-PSOE. Inicialment, els socialistes s'havien reservat la designació d'11 vocals i el PP, nou més la plaça de president. Després de la decisió de Marchena el PP ha anunciat que ja no hi ha acord. En aquest cas, l'actual CGPJ presidit per Carlos Lesmes seguiria en funcions de forma indefinida.

La realitat és que els dos grans partits sempre s'han repartit el poder en el CGPJ i la seva composició ha estat fruit de pactes entre ells, que en ocasions han inclòs a les formacions nacionalistes o amb menor representació parlamentària. Els pactes incloïen el nom de qui anava a ser president, que igual que els candidats a vocal estava al tant de la negociació. El que no havia succeït fins ara era que la renovació del Consell es presentés tan clarament com un repartiment polític o que el nom del president fos gairebé oficialment anunciat pels partits abans de nomenar-se fins i tot als vocals que ho havien de triar.

Associacions judicials

Prova que això sempre ha estat així és que la mateixa associació judicial que va acordar recórrer l'eventual nomenament de Marchena ja havia recorregut el de l'actual president. En una nota, l'Associació Judicial Francisco de Vitòria -segona en representativitat i de caràcter moderat- elogia "el gest de dignitat professional i personal" de Marchena. També es felicita que el seu anunci de recurs hagi "contribuït a generar un clima de crítica i rebuig al viciat sistema d'elecció de vocals per part dels partits polítics".

També han elogiat la renúncia la majoritària i conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM) i la progressista Jutgesses i Jutges per a la Democràcia (JJpD). Els portaveus de tots dos grups han coincidit també a demanar que la decisió que afecta al president no impedeixi la designació que ja estava en marxa dels nous vocals.

El portaveu de la APM, Celso Rodríguez, ha sostingut que seria una "anomalia constitucional" que es perllongués "injustificadament" el mandat de l'actual Consell, ja que al seu judici la renovació no hauria de veure's afectada pels "vaivens" dels grups polítics. En aquesta línia, el portaveu de JJpD, Ignacio González, ha dit que "el que han de fer" el Congrés i el Senat "és nomenar als vocals per renovar en termini i que aquests puguin decidir al millor per presidir-los".

Els líders del 'procés' li recusen

El líder d'ERC i exvicepresident del Govern, Oriol Junqueras, i l'ex conseller Raül Romeva han presentat aquest dimarts davant el Tribunal Suprem un escrit que demana la recusació de Manuel Marchena en el judici sobre el procés sobiranista.

A aquesta petició s'ha unit el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart en considerar que és "el candidat del Partit Popular" i que el seu judici es durà a terme "sense cap garantia".

El mateix ha sol·licitat la defensa de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, "donats els vincles exposats del Sr. President amb la formació política que reclama severes condemnes per a ells".

Font: el mundo