Hem d'estar alerta davant la irrupció de pràctiques abusives en les professions liberals i també en l'àmbit de la procura"
Els que creiem fermament en l'economia de mercat també som conscients de l'existència de mecanismes de control necessaris per a una bona marxa d'aquesta. Des que fa tres segles Vincent de Gournay posés de moda la frase Laissez faire, laissez passer, que van fer seva els fisiòcrates, fins a l'actualitat, són múltiples i variades les fórmules utilitzades pels Estats i les seves institucions per a corregir les desviacions dels mercats. I és que en aquests tres segles han passat moltes coses, la qual cosa ha fet que els Governs hagin adquirit experiència en el control de les desviacions mercantils.
Una d'elles, no sé si la més important, és el dúmping (vendre per sota del preu normal o a preus inferiors al cost amb la finalitat d'eliminar a la competència i ensenyorir-se del mercat). Si bé el dúmping, originalment i en la pràctica econòmica, s'ha referit sempre a grans àrees, fins i tot globals, dominades per grans empreses, la veritat és que aquesta pràctica s'ha anat estenent amb el temps a altres sectors i mercats que, fa uns anys, no haguéssim pogut ni imaginar. Entre altres, m'estic referint al sector serveis, i més concretament, a les professions liberals. En les reunions d'Unió Professional, associació per tots coneguda que abasta a la major part de les professions liberals, és estranya l'ocasió on no sorgeix algun comentari sobre el dúmping professional. I això no exclou a ningú, perquè d'una manera o una altra assetja a tots els vessants professionals, la salut, l'economia, la justícia o qualsevol altre servei professional.
Em sembla arriscat per part meva introduir-me amb detall en la major part d'aquests terrenys, perquè això competeix a cadascuna de les professions de cadascuna de les branques. No obstant això, sí que em sento autoritzat a parlar de la seva incidència en l'àmbit de la justícia i, en concret, en el de la procura, la qual cosa no vol dir que, al meu modest entendre, aquesta pràctica del dúmping no pugui afectar l'advocacia. En el seu moment, vam donar majoritàriament la benvinguda a la Llei de Societats Professionals. Però als pocs anys de la seva vigència, entenc que ja ha estat sobrepassada pels esdeveniments.
Els problemes que fins ara venia resolent la Llei de Societats Professionals, amb les seves incompatibilitats, les seves llums i les seves ombres, estan sent superats per l'aparició d'un nou concepte, tal qual és el de la societat d'intermediació. Aquestes estan pobrament regulades i tracten de solapar o, millor encara, substituir la funció que realitzaven les societats professionals. En definitiva, burlen legalment? el contingut i objecte d'una societat professional, creant una total revolució difícil de comprendre.
A ningú se li escapa que els organismes i institucions de l'Estat han perseguit sempre el dúmping, però l'objecte fonamental d'aquestes línies és portar a aquests organismes i institucions al convenciment que està estenent-se en l'àmbit de les professions liberals i, per tant, en el de la procura.
Des de certes institucions econòmiques sempre hi ha hagut la tendència a confondre el món del dret amb el de l'Administració de Justícia. Per aquest motiu existeixin diverses professions que, per seguretat jurídica, són objecte d'una regulació especial i, encara més enllà, d'un establiment aranzelari. Existeixen a Espanya, tals com els notaris, registradors, administradors concursals i procuradors. Però també en la resta de països del nostre entorn, ja que en l'àmbit de la representació processal i de l'execució de sentències, tots els professionals es troben sotmesos a la regulació dels seus honoraris a través de tarifes o aranzels, segons els països.
La intenció final d'aquestes línies no és una altra que el que tots estiguem alerta a la irrupció del dúmping a l'entorn de les professions liberals. I, pel que respecta a mi , en l'àmbit de la procura. Així, no em queda més que instar als mecanismes reguladors de la competència, i també al legislador, perquè estiguin atents a aquestes pràctiques abusives. Quant als primers, vigilants d'aquestes. El segon, prest a elaborar les corresponents lleis i reglaments que impedeixin aquestes pràctiques.
Per Juan Carlos Estévez, president del Consell General de Procuradors d'Espanya.
Mutualistes, sí que es pot: Una jutgessa concedeix a una procuradora de 74 anys una pensió malgrat no arribar al mínim cotitzat
23 ABR 2024La titular del Jutjat social 8 de Santa Cruz de Tenerife suma al RETA les aportacions de la professional a la ...
LexNET es renova amb una versió més senzilla, accessible i atractiva per als seus usuaris
23 ABR 2024L'aplicació APPLexNET permet visualitzar notificacions i trasllats de còpies pendents de ...
El director general de Transformació Digital de l'Administració de Justícia, Aitor Cubo, ...
Palma 29 DE MARÇ 2022El dia 31 de març de 2022 a les 19,30 hores es durà a terme ...
“Ja em coneixen, saben d'on vinc. Vull dir-los que sóc aquí per a vostès”. Amb ...
Palma 23 D’ABRIL 2019 La seu del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ...
VIA ALEMANIA, 5, Edificio Juzgados
07003, PALMA DE MALLORCA, ILLES BALEARS
Tel. 0034 971 723 912 · 0034 971 723 913
© 2024 · Tots els drets reservats a www.procuradoresdebaleares.es - Diseño Web y desarrollo Webstyle
