Els aturs poden alterar el treball i provocar retards en els jutjats

Tret que la situació d'un gir de 180° (i res fa preveure-ho), els aturs i mobilitzacions en l'Administració de justícia continuaran al llarg d'aquest any. Les negociacions entre el ministeri i les associacions per a abordar les seves demandes salarials i professionals no estan donant fruits i els col·lectius segueixen en peus de guerra. Si 2018, amb dues vagues generals de jutges i fiscals (al maig i novembre) i aturs de lletrats i personal de justícia, va anar especialment conflictiu, 2019 no es presenta molt millor. Les mesures de pressió continuaran i ningú descarta tornar a la vaga.

Encara que les reclamacions no són només retributives, la incertesa sobre l'aprovació dels Pressupostos i el repartiment de les partides econòmiques afegeix tensió entre els col·lectius. La pujada salarial serà clau en les negociacions amb el ministeri, que ja ha iniciat el diàleg amb jutges i fiscals. L'última d'aquestes reunions, celebrada dijous passat, va resultar “decebedora”.L'oferta de millores a llarg termini (2021) no ha convençut.

Jutges i fiscals

Les quatre associacions de jutges –Associació Professional de la Magistratura (APM), Associació Judicial Francesc de Vitòria (AJFV), Jutgesses i Jutges per a la Democràcia (JJpD) i Fòrum Judicial Independent (FJI)– i les tres de fiscals –Associació de Fiscals (AF), la Unió Progressista de Fiscals (UPF) i l'Associació Professional Independent de Fiscals (APIF)– anuncien que continuaran donant batalla conjunta per a aconseguir la posada en marxa de la bateria de propostes per a la millora de la justícia presentades en 2017. 14 peticions de caràcter retributiu, professional i organitzatiu a les quals es van afegir algunes específiques de la carrera fiscal. Una unitat que només perillaria si, com indica Emilio Fernández, president d'UPF, es plantegés una vaga de diversos dies.

La recuperació de la pèrdua salarial de 2010, la reforma del sistema d'elecció dels vocals del Consell General del Poder Judicial i la derogació els terminis màxims d'instrucció són els principals punts enquistats en les converses. Si bé es té en compte que la situació de feblesa parlamentària del Govern dificulta les reformes, des de la AJFV es destaca que la carrera judicial “està en un moment reivindicatiu molt fort”, donada l'absència d'ascensos, el maltractament a les noves promocions i a la categoria de jutge, a la precarització dels jutges d'adscripció territorial, a la sobrecàrrega de treball i a la falta de possibilitats de desenvolupament d'una veritable carrera professional.

Delgado va proposar en l'última reunió una partida d'una mica més de 1,3 milions d'euros per a incrementar el sou de jutges i fiscals de menor categoria, però encara no hi ha notícia sobre si hi ha diners per a les retribucions variables. Concepción Rodríguez, presidenta de FJI, qualifica de “irrisori” el pagament de les guàrdies a 70 cèntims d'euro l'hora. Per a FJI resulta "sorprenent" que la ministra de Justícia que, com recorden, va secundar les vagues i aturs amb els anteriors gabinets ministerials "s'hagi oblidat immediatament de les nostres reivindicacions".

Els drets laborals i les condicions de treball són un altre dels cavalls de batalla. En aquest punt, assenyala Celso Rodríguez, portaveu de APM, la recuperació de permisos i llicències aprovada al desembre i la fixació de les càrregues de treball sense modificació de la planta judicial no són avanços suficients en relació amb el conjunt de peticions. "Estem assistint a un horitzó d'efectivitat d'aquestes mesures excessivament deixo anar que haurien d'atallar-se amb decisions immediates, la celeritat de les quals no estem comprovant", declara.

Una situació en la qual incideix Ignacio González, portaveu de JJpD, per al qual molts dels problemes que afligeixen a la justícia són de tal profunditat que requeririen d'un gran consens parlamentari. Com assenyala González, la legislatura es va iniciar amb aquesta estratègia nacional de justícia "que ha quedat en res i que genera certa frustració". Els petits avanços en les negociacions iniciades fa dos anys no són suficients, subratlla, "el malestar segueix aquí, no renunciarem a les mesures de conflicte", afirma.

Per part seva, Cristina Dexeus, presidenta de AF, recorda que una de les principals reivindicacions és la derogació del precepte que limita els terminis d'instrucció de les causes. Una qüestió sobre la qual, com afirma Emilio Fernández, “no ens han fet ni cas” i que ha provocat ja l'absolució en un presumpte cas de corrupció a Múrcia. Fernández explica que moltes de les millores depenen que s'aprovin els pressupostos: "si no hi ha pressupostos no hi haurà creació de places, no es podrà modificar la retribució de les guàrdies, ni la recuperació salarial del que ens van llevar".

Dexeus fa a més recalcament en l'autonomia de la Fiscalia General de l'Estat respecte al Ministeri de Justícia, una autonomia que, com subratlla, "ha de ser pressupostària reglamentària i de gestió".

Uns 5.400 jutges i 2.500 fiscals de tota Espanya podrien ser convocats a una nova jornada de vaga que incrementaria els problemes de col·lapse dels jutjats. Una mesura que requereix consens però que, com assenyala Miguel Pallarés, portaveu de APIF, es produirà si no hi ha cap avanç en “les nostres justes reivindicacions”. "Hem de reunir-nos els representants de totes les associacions i proposar un calendari de mobilitzacions per al cas que no es produeixin avanços concrets, la situació de la Justícia no aguanta més", anuncia.

Lletrats de Justícia

Rafael Lara, president del Col·legi Nacional de Lletrats de l'Administració de Justícia, ja va anunciar en una entrevista concedida a CincoDías Legal el mes d'octubre passat que es mobilitzarien si no aconseguien avançar en les negociacions sobre l'adequació salarial del col·lectiu. L'atur parcial del 13 de novembre no ha propiciat una reacció. “La ministra no ha tingut a bé rebre'ns”, lamenta Lara, qui qualifica la situació de “sorprenent” i de “reculada”. El malestar del col·lectiu s'incrementa, explica, pel greuge comparatiu que suposa que es negociï amb jutges i fiscals pujades salarials a compte d'una partida pressupostària de 2018 que, segons explica, estava destinada a millores professionals de tots els col·lectius de justícia.

Funcionaris

Des del STAJ (Sindicat dels Treballadors de l'Administració de Justícia) s'anuncia conflicte assegurat per a 2019 si el ministeri no reacciona a l'ultimàtum llançat per a asseure's a negociar el salari de més de 10.000 funcionaris no transferits, el sou dels quals, expliquen, està molt per sota del d'altres companys.

Per part seva, Javier Jordán de Urriés, vicepresident del Sector Nacional de Justícia de CSIF (Central Sindical Independent i de Funcionaris), assenyala que el ministeri ha d'abordar en 2019 la revisió salarial de tots els cossos, i que és necessari avançar en el model organitzatiu, creant-se perfils professionals, i en la implementació de programes informàtics realment eficients.

Font: cincodias