Accés àrea privada col·legiats


Introdueixi les seves dades d'accés:


Ha oblidat la seva contrasenya?

MENÚ
INFORMACIÓ DE SEUS

Notícies i actualitat


Juan Carlos Estévez: «Hi ha una percepció de la Justícia que no es correspon amb la realitat»

Notícies Jurídiques


21 MAI 2018

 


«De seguida que un jutge dicta una sentència que a la gent no li agrada cal buscar el perquè i si ho ha fet amb alguna intenció», assenyala el president del Consell General de Procuradors



El cap visible de la procura, Juan Carlos Estévez Fernández-Novoa, va acudir el divendres a Lorca per presidir els actes del Col·legi de Procuradors. Allí va parlar dels problemes de la Justícia en els nostres dies. De la percepció que els ciutadans tenen d'aquesta que, va afirmar, «no es correspon amb la realitat». Els terminis li preocupen, però difícilment es poden complir, va assenyalar, amb causes «en les quals hi ha 1.000 imputats i 300.000 folis». I es va mostrar a favor d'un pacte d'Estat per la Justícia per aconseguir un acord en temes fonamentals.

-Quins problemes té la Justícia del nostre país en l'actualitat?

-Els problemes són múltiples, però la Justícia espanyola és bona. Bona, en celeritat i qualitat, encara que tot és millorable en la vida comparativament parlant amb altres països. Depèn d'en quina jurisdicció parlem, també. I crec que la percepció del ciutadà no és exactament aquesta. No sé per què la ciutadania té una percepció de la Justícia que no es correspon amb la realitat. Primer, quant al funcionament de la mateixa i, segon, quant a la politització de la Justícia i dels jutges. Jo estic convençut que els jutges dicten les sentències amb consciència. Que pot haver-hi politització en alguns casos extraordinaris, pel que fa als jutges... Una altra cosa poden ser els òrgans que regeixen la Justícia d'alguna manera, però això no és la Justícia exactament. No cal confondre el Consell del Poder Judicial, amb una sentència dictada per un jutge. El Consell del Poder Judicial és un òrgan polític, però és que és un òrgan polític constitucional i és el poder judicial. El representant del poder judicial és el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial. Això no vol dir que els vocals i el propi president del Consell General del Poder Judicial siguin polítics, encara que té aquest vessant polític. I no vol dir que la resta dels 4.000 jutges espanyols estiguin polititzats. Per res! No obstant això, aquesta sensació està instal·lada en la gent, en la ciutadania, i és difícil d'eradicar. A això, contribueixen molt les notícies en els mitjans, les xarxes socials... De seguida que hi ha una sentència que no li agrada a la gent, que li sona rara, cal buscar el perquè i saber què jutge l'ha dictat i si ho ha fet amb alguna intenció.

«Com poden complir en una causa en la qual hi ha 1.000 imputats i 300.000 folis; és impossible»

«Cal perseguir als més caracteritzats, dictar sentència i després encausar als menys importants»



-Les majors crítiques cap a la Justícia són per la seva lentitud. Hi ha processos gairebé eterns.

-És lenta però, repeteixo, comparativament no és tan lenta. La lentitud es denota més en la jurisdicció penal, possiblement. I, sobretot, en les macrocausas. En altres temes no és tan lenta, tampoc en el penal. Què ocorre, que a diferència, per exemple, d'Estats Units aquí les causes penals es tramiten amb la peça de responsabilitat civil unida i això fa que es dilati encara més la tramitació. Però recordarà vostè a Estats Units el 'cas Madoff', del famós banquer que va estafar a tanta gent, que aquí a Espanya es va posar com a exemple perquè als pocs mesos estava jutjat i a la presó, però aquest procediment segueix tramitant-se pel que fa a les responsabilitats pecuniàries. Com a Espanya va tot junt... Potser caldria diferenciar-ho i fer-ho a l'estil americà. I potser caldria tractar de diversificar les macrocausas d'alguna manera. Perseguir als més caracteritzats, als més importants, dictar sentència i després seguir amb les causes als menys importants.

-D'aquesta forma, els terminis difícilment es poden complir.

-Com es van poder complir els terminis en una causa en la qual potser hi ha més de mil imputats. I hi ha 300.000 folis. És impossible com no es trossegi. Aquest és el gran defecte pel que fa a la jurisdicció penal. En la civil, on actuem més els procuradors i la que crec que ha d'interessar més als ciutadans que és la que decideix sobre la seva vida, caldria millorar sobretot en execució de sentències, que venim reclamant els procuradors. En tots els països avançats les executen uns professionals que es diuen agents d'execució, que a Espanya no existeixen i que reivindiquem els procuradors com a futur del nostre exercici professional. Crec que agilitaria molt la Justícia.

-Lexnet i la digitalització, agiliten o compliquen el treball?

-Totes les tecnologies són eines. Com a tals eines que són haurien de beneficiar i fer més suportable i més senzill el treball. Però, per manejar les eines, cal estar instruït en el seu maneig. I moltes vegades tenim el costum de posar a funcionar alguna cosa sense saber com se li dóna corda a la màquina. Lexnet funcionava molt bé quan solament estàvem els procuradors. Té unes capacitats, un volum... i quan han entrat altres professionals s'ha multiplicat potencialment el nombre d'usuaris i ha fet que algunes vegades es col·lapsi.

-Però, Lexnet els obliga a treballar els 365 dies de l'any les 24 hores.

-Exactament no és així, perquè es poden rebre notificacions i presentar escrits els 365 dies de l'any les 24 hores. Però les notificacions que envien els tribunals als professionals -les enviades avui- s'entén que a partir de les tres de la tarda tenen data de matí. No cal tramitar-la a les quatre del matí. El que si que han canviat són els usos de treball, però la societat avança i els professionals hem d'anar al mateix ritme. Fa 20 anys no hi havia telèfons intel·ligents ni fa 40, ordinadors.

-Estan en vies d'extinció els procuradors?

-D'això es ve parlant no sé quants segles. Sóc fill i nét de procurador i, des que tinc ús de raó, ho vinc sentint a la meva casa. En actes del segle XVI i XVII de la junta de Govern del Col·legi de Procuradors de Salamanca, el més antic d'Espanya, es parla d'aquesta història. Els procuradors tenim una facultat camaleónica d'adaptació a les necessitats de la Justícia i de la ciutadania. Hem evolucionat en els últims quinze anys a una velocitat meteòrica.

-És necessari un gran pacte d'Estat per la Justícia?

-Totalment. Va haver-hi un allà per l'any 2000 i, ara, hi havia moments que semblava que hi havia possibilitat. Tant és així que es va crear al Congrés dels Diputats -dins de la Comissió de Justícia- una subcomissió de pacte de la Justícia on hem intervingut diversos professionals. Semblava que anaven a sortir projectes comuns, però aquesta subcomissió s'ha trencat. S'ha trencat perquè interessos partidistes -com ocorre sempre- prevalen sobre interessos de la generalitat o dels ciutadans. Primer es va marxar Podem, després Ciutadans i després PSOE, quan hi havia una sèrie de propostes molt interessants. Tant, que el ministre de Justícia va dir que, encara que no havien estat aprovades per la comissió, però sí havien estat fetes i aprovades per aquesta subcomissió, les prendrà i intentarà portar-les avanci.


Font: La Verdad20


últimes notícies

DESPLEGAMENT DELS JUDICIS TELEMÀTICS

02 ABR 2024


Un allau de cinc mil reclamacions contra les aéreolinies colapsa els jutjats civils

18 MAR 2024

És la jurisdicció més saturada per les demandes d'empreses especialitzades a pledejar en nom ...


La Seguretat Social permetrà als mutualistes inscrits abans de 1996 passar les seves cotitzacions al règim d'autònoms

12 MAR 2024

Saiz anuncia també que modificaran la llei per a fer obligatòria la cotització en el ...


mostrar totes les notícies

NOTICIES Y ACTUALITAT



VIA ALEMANIA, 5, Edificio Juzgados
07003, PALMA DE MALLORCA, ILLES BALEARS


Tel. 0034 971 723 912 · 0034 971 723 913

CERCA D'INFORMACIÓ

© 2024 · Tots els drets reservats a www.procuradoresdebaleares.es - Diseño Web y desarrollo Webstyle

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerem que accepta el seu ús. Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències aquí. Configurar Cookies - Política de privacitat.

SEDES MALLORCA


 Ciudad de Palma

 Vía Alemania, 5- semisótano

 Tel. 971 723 912 / Fax 971 715 941


 Travessa d’en Ballester, 20

 Tel. 971 425 111 / Fax 971 710 349

 Inca

 c/ Pureza, 72

 Tel/Fax 971 883 883

 Manacor

 Pza. Creu Font i Roig, s/n

 Tel/Fax 971 554 452

SEDE MENORCA


 C/ Antoni Juan Alemany, 4

 Tel/Fax 971 351 557

SEDE IBIZA


 C/San Cristòfol,s/n (Edif. CETIS)

 Tel/Fax 971 315 475