Accés àrea privada col·legiats


Introdueixi les seves dades d'accés:


Ha oblidat la seva contrasenya?

MENÚ
INFORMACIÓ DE SEUS

Notícies i actualitat


Els reptes de Pilar Llop com a ministra de Justícia. El president del CGPE, Juan Carlos Estévez enumera les actuals demandes de la Procura i tendeix la mà al ministeri per a una col·laboració "estreta i lleial".

Notícies Jurídiques


20 JUL 2021


“Ja em coneixen, saben d'on vinc. Vull dir-los que sóc aquí per a vostès”. Amb aquestes paraules, la magistrada Pilar Llop (47 anys) va recollir dilluns passat la cartera del ministeri de Justícia de les mans de Juan Carlos Campo. La nova ministra, magistrada especialista en violència de gènere, va rebre un maletí carregat d'assumptes pendents, que no li auguren un camí de roses en els seus primers mesos de mandat.


Llop encara una complicada reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal, la digitalització definitiva de la justícia i el vesper de renovar el Consell General del Poder Judicial. Aquesta última va ser la gran tasca que Camp no va poder culminar. Jutges, fiscals, advocats i procuradors demanen a la nova ministra més mitjans, més places i abordar reformes urgents.


La meta és renovar el CGPJ
La renovació de l'òrgan de govern dels jutges, que compleix dos anys i set mesos en funcions, és la gran preocupació del sector legal. Els jutges es mostren intranquils davant l'anòmala situació del consell, però els partits no es posen d'acord en com repartir-se la designació de vocals, de la renovació de les quals depèn les cadires del Tribunal Constitucional i del Tribunal de Comptes. Llop ja ha expressat que veu “imprescindible” desbloquejar els nomenaments i confia que la situació es resolgui “com més aviat millor”.

Mentrestant, les principals associacions de jutges mouen fitxa. L'Associació de Jutges Francesc de Vitòria (AJFV) expressa la necessitat de “modificar el sistema de renovació d'almenys la meitat dels vocals per a complir els estàndards d'independència judicial que ens exigeix la UE”, apunta el seu portaveu nacional, Jorge Fernández Vaquero. Per part seva, Manuel Almenar Belenguer, president de l'Associació Professional de la Magistratura (APM) insta la nova ministra a implementar “un sistema d'elecció dels vocals judicials perquè siguin triats pels propis jutges”.

Un pas més enllà van els representants de Jutgesses i Jutges per a la Democràcia (JJpD), que aquest dimecres van acudir al despatx de Carlos Lesmes per a demanar la seva dimissió com a president del CGPJ davant una situació que titllen de “insostenible”. El grup assenyala al principal partit de l'oposició com la causa que “impedeix el mandat constitucional de renovar el consell”. L'última renovació es va dur a terme en 2013, amb el Partit Popular en el Govern.

Agilitar les reformes
Adaptar el procés judicial espanyol a les exigències de la Unió Europea és un altre dels grans assumptes en el tinter. Els fiscals fiquen pressa a la ministra per a tancar un nou Estatut del Ministeri Fiscal, abans de posar en marxa el model de fiscal instructor que exigeix Europa.

Amb el nou sistema, el fiscal assumirà les regnes de les recerques judicials, tasca que fins ara portava el jutge instructor. La Unió Europea constreny a aquestes reformes, però Espanya necessita posar a punt profunds canvis per a abordar l'assumpte. Juan Antonio Frago, president i portaveu de l'Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF), incideix en la falta de pressupost per a digerir una reforma de tal magnitud. “Els posen de ministre però sense diners darrere. Ningú parla del cost econòmic d'una modificació del calat d'una nova Llei d'Enjudiciament Criminal”, ressalta.

Quant a l'eterna lluita per la independència judicial, la APIF crida la ministra a reforçar l'ascens per mèrits i “no pel dedazo del Fiscal general de l'Estat de torn”. “De res servirà una nova LECrim si el Fiscal General decideix a qui es posa i a qui es lleva”, subratlla Frago.

Per part seva, la APM crida a “extreure la Justícia del debat polític” i a “reprendre el diàleg, no el monòleg, amb les associacions judicials”. La AFV coincideix i reclama més independència, un camí que, segons el seu portaveu, l'anterior ministre “va abandonar”.

L'altre gran repte per a Llop és culminar la modernització de la justícia. Segons les dades del Poder Judicial de l'any 2019, els processos en els jutjats socials i penals van trigar una mitjana de nou mesos a resoldre's. Alguns tribunals van registrar llistes d'espera de mitjana superiors a l'any.

Victoria Ortega, presidenta del Consell General de l'Advocacia Espanyola, té la seguretat que la ministra “donarà continuïtat a la normativa en tramitació sobre eficiència processal, organitzativa i digital”, i molt especialment, culminarà la Llei de Dret de Defensa, la reforma de la Llei d'Assistència Jurídica i la normativa de conciliació i desconnexió sobre lletrats. L'Associació Usuaris Financers (ASUFIN) posa l'accent en la saturació dels jutjats de clàusules sol i asseguren que la insistència de la banca a pledejar fa que alguns plets (judicis) “es demorin fins a quatre anys”, un tap que requereix l'atenció del ministeri.

Reconeixement als procuradors
Els procuradors, com els fiscals, també reclamen un nou estatut. Juan Carlos Estévez, president del Consell General de Procuradors d'Espanya, crida a Llop a tirar endavant aquest projecte “aparcat en el ministeri i que no avança”, afirma. Es mantenen atents a la tramitació de la nova llei d'accés a l'advocacia i a la procura, que, entre les seves novetats, preveu la unificació de les proves d'accés a totes dues professions, encara que impossibilita el seu exercici simultani. Des del Consell confien a poder incloure algunes millores al text definitiu en el tràmit al Senat, especialment "en matèria d'aranzels".

Així mateix, la procura demanda que es reconegui la seva labor en la fase d'execució de sentències, unes tasques que en la pràctica assumeixen, però que denuncien que “la llei no reconeix”. "Els procuradors volem aconseguir un major protagonisme en aquest procediment", subratlla Estévez, que té l'esperança que la ministra no es quedi en assumptes de grans titulars i baixi al fang també en qüestions de menor envergadura. "Al ciutadà del carrer li interessa el seu plet, no a qui nomenaran en el CGPJ. És el que anomeno microjustícia, i d'això haurà d'ocupar-se la ministra també, perquè és un servei públic", subratlla. En aquesta tasca, tendeixen la mà al ministeri per a una col·laboració "estreta i lleial".

Els primers passos de Pilar Llop com a ministra evidencien que la seva agenda, en tot cas, serà feminista. La seva primera visita després de jurar el càrrec va ser al Jutjat nº5 de Madrid de Violència de Gènere. Llop va deixar clar en el seu discurs de benvinguda que “aquest és el segle de les dones líders” i va demanar "complicitat" per a remoure els “obstacles que impedeixen o dificultin la llibertat de les dones”.


ELS PLANS QUE CAMP DEIXA A mig fer
Justícia 2030. El ja exministre Camp ho va qualificar com el “pla més ambiciós mai pensat per a l'administració de Justícia des de la Transició espanyola”. La patata calenta passa a Llop, qui assumeix un pressupost de 410 milions dels fons UE per a reformar i modernitzar íntegrament els jutjats espanyols en un termini de nou anys. D'aquests diners, dos de cada tres euros aniran destinats a la transformació digital.

Nous tribunals. El full de ruta de Justícia també preveu el canvi de la nomenclatura clàssica dels òrgans judicials. La Llei d'Eficiència Organitzativa, l'Avantprojecte de la qual es va presentar al maig, recull eliminar els jutjats tradicionals i substituir-los per Tribunals d'Instància i suprimir els Jutjats de pau per Oficines de Justícia.

Sedició i rebel·lió. Un altre cap solt i anunciat a so de bombo i platerets. Camp va insistir en la necessitat d'abordar la seva definició penal i “homologar-ho a la resta de països europeus”, però el projecte encara no ha vist la llum. La qüestió queda ara en el negociat de la nova ministra.

Procés penal. La reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim) i la seva implantació serà el projecte legislatiu més complex que haurà de tancar-la ministra. Segons l'avantprojecte, el procediment quedarà divideixo en tres grans etapes: recerca, judici d'acusació i judici oral. Els fiscals tindran sota la seva batuta a la Policia Judicial per a estudiar possibles delictes i entrarà en escena el jutge de garanties. que vigilarà que no es cometen abusos. Entre les seves funcions, decidiran si es concedeix el secret de sumari o controlaran algunes decisions del fiscal.

 

Font: cincodiaselpais.com


últimes notícies

DESPLEGAMENT DELS JUDICIS TELEMÀTICS

02 ABR 2024


Un allau de cinc mil reclamacions contra les aéreolinies colapsa els jutjats civils

18 MAR 2024

És la jurisdicció més saturada per les demandes d'empreses especialitzades a pledejar en nom ...


La Seguretat Social permetrà als mutualistes inscrits abans de 1996 passar les seves cotitzacions al règim d'autònoms

12 MAR 2024

Saiz anuncia també que modificaran la llei per a fer obligatòria la cotització en el ...


mostrar totes les notícies

NOTICIES Y ACTUALITAT



VIA ALEMANIA, 5, Edificio Juzgados
07003, PALMA DE MALLORCA, ILLES BALEARS


Tel. 0034 971 723 912 · 0034 971 723 913

CERCA D'INFORMACIÓ

© 2024 · Tots els drets reservats a www.procuradoresdebaleares.es - Diseño Web y desarrollo Webstyle

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerem que accepta el seu ús. Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències aquí. Configurar Cookies - Política de privacitat.

SEDES MALLORCA


 Ciudad de Palma

 Vía Alemania, 5- semisótano

 Tel. 971 723 912 / Fax 971 715 941


 Travessa d’en Ballester, 20

 Tel. 971 425 111 / Fax 971 710 349

 Inca

 c/ Pureza, 72

 Tel/Fax 971 883 883

 Manacor

 Pza. Creu Font i Roig, s/n

 Tel/Fax 971 554 452

SEDE MENORCA


 C/ Antoni Juan Alemany, 4

 Tel/Fax 971 351 557

SEDE IBIZA


 C/San Cristòfol,s/n (Edif. CETIS)

 Tel/Fax 971 315 475