Accés àrea privada col·legiats


Introdueixi les seves dades d'accés:


Ha oblidat la seva contrasenya?

MENÚ
INFORMACIÓ DE SEUS

Notícies i actualitat


Juan Carlos Estévez, únic candidat a la Presidència del CGPE: “Hi ha rematar una labor ben canalitzada”

Notícies Jurídiques


08 OCT 2020

Aquesta és la sisena elecció a la qual es presenta Juan Carlos Estévez. Després de 21 anys al comandament del timó del vaixell del Consell General dels Procuradors d'Espanya (CGPE), torna a presentar-se. I no té cap rival, la qual cosa diu molt de la seva gestió.

“Només en una ocasió vaig tenir un rival, però no va arribar a sotmetre's a la votació. Es va retirar en la vespra o el mateix dia de les eleccions”, explica Estévez.

El pròxim 20 de novembre tindran lloc els comicis. El col·legi electoral el conformen els 67 degans de Col·legis de Procuradors d'Espanya i ell mateix. Total: 68 vots. En aquests 67 Col·legis estan registrats un total de 10.000 procuradors en tota Espanya.

“Sí, la sensació que tinc és de ‘déjà vu’. D'haver-ho viscut abans. Moltes vegades [riu obertament]”, compte qui amb tota seguretat continuarà sent president del CGPE després de novembre.

Amb aquestes eleccions en ment i, sobretot, amb la voluntat d'identificar els desafiaments als quals encarar, té lloc aquesta entrevista.


Per què es torna a presentar?

Perquè em sento molt responsable. No puc deixar el timó del vaixell en aquests moments difícils. La meva obligació, el meu objectiu i la meva missió és cal rematar una labor ben canalitzada.

Quins són els reptes als quals ha de fer la procura espanyola en aquests moments?

El primer de tots, que a més és el puntual –que atabala, és cert-. Demà, precisament tinc un ple per a resoldre el que jo he anomenat la guerra d'Europa. Aquesta és la nostra última batalla. I cal deixar-la tancada de la millor manera per a la professió.
Com ja se sap, a Europa hi ha obert un expedient al Govern d'Espanya, l'Expedient Eupilot, per la nostra professió.

Per a tancar aquest expedient, els diferents governs han negociat amb Brussel·les solucionis. Per a nosaltres, la línia vermella sempre va ser la reserva d'activitat. Al final s'han arribat a uns acords que cal desenvolupar legislativament.


Aquests acords són la Llei d'Accés Únic, que ens agrada poc, però no queda més remei, la Llei de Societats Professionals i reformes en l'aranzel.

El projecte de llei que acaba d'entrar en el Congrés dels Diputats no és el que més ens agrada del món però és el que més que es pot fer.


Aquesta pactat amb Europa. El que passa és que després, en desenvolupar-ho, entenem que hi ha coses que són millorables.

Com per exemple?

En l'exposició de motius hi ha paràgrafs que són molt confusos quant a la representació tècnica.


Després, en relació al tema de l'aranzel, del topall de 75.000 euros, cal explicar com funciona això, que no ho fa.

Cal redactar millor els cursos de Màsters ja units a l'Advocacia.

Això és inevitable?

És inevitable. Però ara cal veure la representació que ha de tenir el professorat de la procura, etcètera. Són qüestions puntuals i de desenvolupament que són millorables. En aquest sentit treballarem tant amb el Govern com amb la resta dels partits polítics.

El Govern està obert a col·laborar?

Les meves notícies és que sí. Sempre ho ha estat. Aquest ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ens ha defensat a Brussel·les davant la Unió Europea.

La Unió Europea entenia que els pactes sobre la procura espanyola estaven trencats per inanició, perquè amb tots els canvis de Govern des de la moció de censura de 2018, i els canvis de ministre, això s'havia anat dormint.

La Unió Europea no ho havia entès molt bé. Havia entès que hi havia hagut una desatenció, que el pacte no s'havia complert, amb la qual cosa estaven ja preparant els passos per a anar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Aquest ministre ha aconseguit parar això, reprendre la negociació i tornar a pactar el mateix que va ser acordat amb el seu antecessor del PP, Rafael Catalá: Llei d'Accés Únic, reformes en l'aranzel, i Llei de Societats Professionals.

La que permetrà a advocats i procuradors associar-se?

Totes les professions que són incompatibles en el seu exercici estan incompatibilizadas per a associar-se. Del que es tracta, que és el que vol Europa –nosaltres no tenim inconvenient, ens sembla fins bé– és que una cosa és mantenir la incompatibilitat amb l'advocacia en l'exercici professional i en la col·legiació. I una altra cosa és que no puguis associar-te amb un advocat o una advocada.

És excepcionar en la Llei de Societats Professionals perquè advocacia i procura, que són dues professions incompatibilizadas, a efecte de societat professional sí que poden associar-se.

Per a vostès és un avantatge?

Quan la gent parla d'això sempre pensa en els grans despatxos d'advocats. I aquest és un capítol que cal considerar, però és que la vida no s'acaba aquí.

La realitat és que de llarg a llarg de la geografia espanyola hi ha centenars, no sé si milers, de casos en què hi ha una societat de fet, de parelles, de matrimonis, de germans, o d'amics en el qual un és advocat o advocada i l'altre procurador o procuradora.

Suposa legalitzar un fet que ja s'està produint. Perquè, de facto, és una societat.

Després, la segona part és, què passa amb els grans despatxos? Això és una altra història. El mercat, com sempre, anirà decidint.

També hi ha grans despatxos de procuradors al qual podrien incorporar-se advocats. Tampoc és obligatori associar-se.

“Tenim novetats importants, com la creació del defensor del procurador, a imatge i semblança del defensor del poble. Serà un procurador d'un cert prestigi, amb una trajectòria, al qual els procuradors puguin enviar queixes quan sofreixin maltractament o discriminació per part d'un tribunal, d'un advocat, de qui sigui”


I quant als aranzels? Fins ara eren un màxim de 300.000 i ara passarien a…

A 75.000 euros. Europa exigeix uns aranzels de mínims. La pròpia llei diu que hi ha un termini de tres mesos per a desenvolupar, o crear, un nou aranzel.

El primer és acabar amb aquesta llei, perquè quan estigui llesta, i publicada en el BOE, caldrà començar a negociar el nou aranzel.

Quants procediments pot arribar a un aranzel de 300.000 euros?

Procediments de 300.000 euros a l'any potser hi ha 10 o 20, molt pocs.

Això, per tant, no afectarà la major part dels procuradors.

No, perquè han de ser procediments d'unes quanties molt altes. Abans no hi havia topaje. Això neix d'una reforma que va fer Francisco Caamaño, quan va ser ministre de Justícia, en l'últim govern de José Luis Rodríguez Zapatero, en moments de crisi econòmica.

I a més, en virtut d'unes minutes de molt elevada quantia per part de procuradors, en alguns assumptes molt conegudes, com a Fòrum Filatèlic, grans macrocausas. Sortien minutes absurdes. Semblava que els procuradors cobràvem això tots els dies.

El ministre vol fer una compareixença física i a través de xarxes per a la procura. Vol que es tituli el futur de la procura i explicar totes les gestions que ha fet a Europa i la idea que té. I com amb la reforma quedarà consolidada finalment.

En quines altres àrees donaran la batalla en els pròxims quatre anys?

Amb independència que continuarem reivindicant el que creiem que és una necessitat, no sols per a nosaltres sinó per a la Justícia espanyola, que és l'execució. És el gran dèficit, la qual cosa està resolt als països avançats, menys a Espanya. Volem que ens donin per llei el que en la pràctica fem ja.

Està també la justícia gratuïta, que ha de ser millor pagada.

Tenim novetats importants, com la creació del defensor del procurador, a imatge i semblança del defensor del poble. Serà un procurador d'un cert prestigi, amb una trajectòria, al qual els procuradors puguin enviar queixes quan sofreixin maltractament o discriminació per part d'un tribunal, d'un advocat, de qui sigui.

Això és una novetat. També, el suport al desenvolupament de l'Agenda 2030, potenciar la Comissió d'Igualtat, donant-li més competències i comeses. Negociar amb entitats de crèdit la concessió de crèdits per a millores de despatxos i tecnologies, també per als col·legis i consells autonòmics.

A França, els Hussiers, els seus homònims d'aquest país, juguen un paper fonamental en els conflictes per les ocupacions, fent els actes de comunicació, precisament als ocupes…

Sí, aquesta és precisament la seva funció.

En les pel·lícules estatunidenques veiem sempre al subjecte que pregunta, es diu vostè fulano de tal? Sí, contesta l'altre. I li lliura una comunicació. És la mateixa funció.

Aquests senyors, als Estats Units, es diuen xèrifs. I són Hussiers. O, com aquí, procuradors. Tant és així que els xèrifs estatunidencs pertanyen a la Unió Internacional de Hussiers de Justícia, a la qual pertanyem nosaltres també.

Als Estats Units hi ha dues classes de xèrifes: els que tots coneixem, que ens vénen a la imaginació, que porten el regirar i la placa de cinc puntes, que correspon al Ministeri de l'Interior, i després està el xèrif que correspon al Ministeri de Justícia que porta a efecte tots els actes de comunicació de la Justícia, els embargaments, i tota la resta.

En aquesta nova cita electoral vostè ha inclòs en la seva candidatura a Antonio Álvarez-Buylla, exdecano del Col·legi de Procuradors de Madrid. Per què?

És una persona important en la professió amb la qual he tingut ocasió de treballar i col·laborar en ocasions pretèrites. Quan jo vaig ser degà de Madrid ho vaig portar jo a la Junta Directiva, com a vocal primer. I després com a secretari de Govern.

Quant temps va estar vostè de degà del Col·legi de Madrid?

Dos mandats. Vuit anys. Vaig decidir deixar-ho perquè portava sis anys de president del CGPE i de degà del Col·legi de Madrid, simultanejant totes dues comeses.

Vostè no cobrava res ni per una cosa ni per l'altra, veritat?

Per cap dels dos. Vaig decidir deixar el Col·legi de Madrid i continuar com a president. Llavors vaig convèncer a Antonio perquè fos el meu successor. Em va costar i li vaig donar suport.

Després li vaig donar suport quan anava a anar al CGPJ, però es va malmetre. Ha estat el meu amic i una persona molt pròxima. Ara tinc l'oportunitat de fer una renovació del meu Comitè Executiu d'una forma gairebé completa. Dels sis càrrecs que ho conformem, només quedem el vicepresident i jo.

En aquesta nova oportunitat he volgut, una altra vegada, comptar amb ell. Li vaig proposar que vingués de secretari i m'ha fet l'honor d'acceptar. La qual cosa per a mi, em confirma, i em congratula, que la gent vulgui venir amb mi. Encara queda molta feina per davant. Per això em presento.


FONT: CONFILEGAL.COM


últimes notícies

Mutualistes, sí que es pot: Una jutgessa concedeix a una procuradora de 74 anys una pensió malgrat no arribar al mínim cotitzat

23 ABR 2024

La titular del Jutjat social 8 de Santa Cruz de Tenerife suma al RETA les aportacions de la professional a la ...


LexNET es renova amb una versió més senzilla, accessible i atractiva per als seus usuaris

23 ABR 2024

L'aplicació APPLexNET permet visualitzar notificacions i trasllats de còpies pendents de ...


DESPLEGAMENT DELS JUDICIS TELEMÀTICS

02 ABR 2024


mostrar totes les notícies

NOTICIES Y ACTUALITAT



VIA ALEMANIA, 5, Edificio Juzgados
07003, PALMA DE MALLORCA, ILLES BALEARS


Tel. 0034 971 723 912 · 0034 971 723 913

CERCA D'INFORMACIÓ

© 2024 · Tots els drets reservats a www.procuradoresdebaleares.es - Diseño Web y desarrollo Webstyle

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerem que accepta el seu ús. Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències aquí. Configurar Cookies - Política de privacitat.

SEDES MALLORCA


 Ciudad de Palma

 Vía Alemania, 5- semisótano

 Tel. 971 723 912 / Fax 971 715 941


 Travessa d’en Ballester, 20

 Tel. 971 425 111 / Fax 971 710 349

 Inca

 c/ Pureza, 72

 Tel/Fax 971 883 883

 Manacor

 Pza. Creu Font i Roig, s/n

 Tel/Fax 971 554 452

SEDE MENORCA


 C/ Antoni Juan Alemany, 4

 Tel/Fax 971 351 557

SEDE IBIZA


 C/San Cristòfol,s/n (Edif. CETIS)

 Tel/Fax 971 315 475