La crisi del COVID-19, no obstant això, les seves negatives conseqüències, pot constituir un inesperat revulsiu que obligui l'administració de justícia a fer un salt qualitatiu en la implantació i ús generalitzat de les noves tecnologies. La necessitat de reprendre com més aviat millor l'activitat judicial amb respecte a les mesures de distanciament i protecció pot conduir al fet que, en les pròximes dates i si la situació econòmica no ho impedeix, assistim a una transformació digital accelerada en l'organització i funcionament dels nostres òrgans judicials. Una cosa impensable fa tan sols uns mesos.
El passat 29 d'abril va entrar en vigor el Reial decret llei 16/2020 pel qual, entre altres mesures, s'estableix que, durant l'estat d'alarma i els tres mesos següents a la seva finalització, les vistes de tots els procediments (amb excepcions en l'ordre penal) es realitzaran de manera preferent telemàticament, sempre que es compti amb els mitjans tècnics per a això.
Fins ara, la regla general és que les vistes s'han de celebrar presencialment en la seu de cada òrgan judicial. Només per causa justificada (distància, salut, etc.) es permet interrogar a parts, testimonis o perits a distància des de la sala del propi jutjat. Per això, aquesta possibilitat de celebrar íntegrament un judici o audiència en format telemàtic (virtual trial) suposarà una gran novetat en la nostra pràctica judicial i mereixerà una valoració positiva sempre que compti amb les adequades garanties.
La celebració de judicis virtuals exigirà als nostres legisladors i operadors jurídics una valoració detinguda dels desafiaments pràctics d'aquesta modalitat. En aquesta tasca, podrà servir d'ajuda l'experiència d'altres jurisdiccions. La més recent resulta de diverses resolucions de tribunals australians (JKC Austràlia LNG Pty Ltd. v CH2M Hill Companies Ltd., A.S.I.C. v GetSwift Ltd i Capic v Ford Motor Company of Austràlia Ltd.) davant la petició de suspensió de judicis de diverses setmanes de durada i desenes de testimonis pel COVID-19. Entre altres punts, aquests tribunals van analitzar els problemes relatius a la pèrdua de connexió a internet durant l'interrogatori, la no disponibilitat pel declarant de mitjans informàtics o coneixements suficients per a connectar-se, la pèrdua de la immediació entre jutge, advocats i interrogat, les dificultats en l'exercici de defensa, l'audiència pública de la vista, la consulta i exhibició de documents durant el judici i el risc que els testimonis o perits puguin ser instruïts o ajudats durant la seva declaració. És a dir, els mateixos reptes que haurà d'afrontar el nostre sistema judicial.
Els jutges australians van concloure que aquests problemes no eren insuperables, ni impedien celebrar un judici amb les degudes garanties a través de Zoom, Skype, Teams o WebEx. Els magistrats van considerar que les dificultats es podien evitar mitjançant l'ús de mitjans tecnològics (Dropbox), una adequada preparació i planificació de les diferents proves i una actitud flexible i pacient davant les seves incidències. A això s'unia que la incertesa sobre quan es podrien celebrar presencialment aquestes vistes i l'impacte econòmic de la paralització de la justícia, reforçava la necessitat de mantenir els assenyalaments.
A Espanya s'està encara pendent de conèixer el desenvolupament pràctic del Reial decret llei 16/2020 i com s'abordaran aquests problemes. Al nostre judici, si es dota als nostres jutjats i tribunals d'equipaments informàtics adequats, programes de gestió documental i formació, no hauria d'existir, en principi, inconvenient perquè —amb les eines actuals d'autenticació— jutjadors, funcionaris, advocats i procuradors puguin comparèixer i celebrar una vista des dels seus despatxos utilitzant les noves plataformes. D'igual manera, amb reformes legislatives puntuals i, a vegades, amb una simple adaptació pràctica, la resta dels desafiaments intrínsecs en els virtual trials podrien resoldre's de manera apropiada.
La declaració telemàtica de parts, testimonis i perits pot resultar, no obstant això, més delicada. Les normes processals hauran de garantir la identitat del declarant a distància i que el seu interrogatori es realitzi sense influències externes. Per a això, podrien habilitar-se espais, bé en les pròpies seus judicials o en les d'altres administracions públiques, bé en dependències privades, on es desplegarien els mitjans tècnics per a la seva pràctica (ordinador, webcam, internet). Podria també contemplar-se que el desenvolupament d'aquestes actuacions fos supervisat per personal designat judicialment. En la mesura en què la dotació de personal ho permeti, la màxima garantia l'aportarien els agents judicials o altres funcionaris del jutjat més pròxim però, per a quan no sigui possible, podria valorar-se l'habilitació d'altres responsables.
Per tot l'exposat, malgrat els estralls que la tragèdia del COVID-19 està causant al nostre país, aquesta crisi pot brindar al seu sistema judicial una oportunitat única per a aprofundir en el seu procés de transformació tecnològica al segle XXI. Aprofitem-la.
Un allau de cinc mil reclamacions contra les aéreolinies colapsa els jutjats civils
18 MAR 2024És la jurisdicció més saturada per les demandes d'empreses especialitzades a pledejar en nom ...
La Seguretat Social permetrà als mutualistes inscrits abans de 1996 passar les seves cotitzacions al règim d'autònoms
12 MAR 2024Saiz anuncia també que modificaran la llei per a fer obligatòria la cotització en el ...
El director general de Transformació Digital de l'Administració de Justícia, Aitor Cubo, ...
Palma 29 DE MARÇ 2022El dia 31 de març de 2022 a les 19,30 hores es durà a terme ...
“Ja em coneixen, saben d'on vinc. Vull dir-los que sóc aquí per a vostès”. Amb ...
Palma 23 D’ABRIL 2019 La seu del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ...
VIA ALEMANIA, 5, Edificio Juzgados
07003, PALMA DE MALLORCA, ILLES BALEARS
Tel. 0034 971 723 912 · 0034 971 723 913
© 2024 · Tots els drets reservats a www.procuradoresdebaleares.es - Diseño Web y desarrollo Webstyle
